Si vols saber més, descàrrega nostre dossier i descobreix com deixar després de tu un món millor

El testament és la declaració de voluntat escrita d’una persona per la qual disposa la destinació de tots els seus béns o d’una part després de la seva mort.

Es tracta d’una manera ràpida, senzilla i assequible de reflectir fidelment la seva voluntat i els seus desitjos per repartir el patrimoni entre hereus i legataris, atès que si no hi ha testament cal fer una declaració d’hereus (procés de més d’un any, molt feixuc i molt més costós que el testament) i, en cas de no haver-hi hereus ni testament, es designarà com a hereu del patrimoni del difunt l’Estat o la comunitat autònoma. Tot i que es considera que l’edat òptima per fer-ho és a partir de trenta-cinc anys, quan es formalitzen les relacions i es tenen fills, no hi ha un moment determinat per fer-ho, atès que la llei només exigeix ser més gran de catorze anys i no estar incapacitat.

Quan redactem el testament hem de dir a qui volem deixar els nostres béns i com els volem repartir, tot i que no és obligatori concretar quins béns deixem a cada hereu. El més habitual és deixar als fills un tant per cent (per exemple, a parts iguals).

Fins després de la defunció els hereus no hauran de fer un inventari dels béns i dels deutes que tenia el difunt (si en tenia) i fer-ne el repartiment.

A més, s’hi poden incloure altres disposicions, com ara limitar la data o edat en què un determinat bé passarà a ser propietat d’un hereu.

Per això és important acudir a un notari, perquè ens assessori quan redactem el document.

— Davant de notari, i el testament pot ser obert o tancat. El testament obert consisteix a fer constar la darrera voluntat en una escriptura pública davant de notari. El testador té la seguretat que les clàusules del testament seran dins de la legalitat. En el testament tancat, en canvi, la voluntat del testador és en un plec que ell mateix lliura al notari, és a dir, la seva darrera voluntat no consta en una escriptura pública.
És preferible que es redacti un testament obert perquè és el més fàcil de modificar en qualsevol moment. El procés és ben senzill; només cal anar cal notari amb el document nacional d’identitat i explicar-li com es vol repartir el patrimoni. És un acte personal que només requereix la presència de testimonis comptades vegades.
Un avantatge d’atorgar-lo davant de notari és que aquest directament consta en el Registre General d’Actes de Darrera Voluntat, registre que ens indica on és el document original.

— Hològraf, una carta a mà sense certificar. Ha d’estar escrit íntegrament pel testador de pròpia mà, i signat per ell, i hi ha de constar la data (any, mes i dia). Les paraules ratllades, esmenades o entre línies les ha de validar el testador sota la seva signatura. Si bé es tracta d’un testament completament vàlid, comporta un procés notarial més llarg, atès que en el moment de la defunció el notari ha de verificar la signatura i comprovar que es tracta efectivament del darrer testament redactat pel difunt i, per tant, el que té la validesa.
Per tot això és recomanable que perquè el testament s’ajusti a la llei, sigui vàlid i es pugui complir totalment la teva voluntat, et deixis assessorar prèviament per un professional del dret.
També has de revisar el testament de tant en tant perquè estigui tan actualitzat com sigui possible.

Quan planifiques l’herència has de tenir en compte que la llei sol establir tres maneres de dividir-la, que varien segons la circumstància familiar de qui fa el testament i també de la comunitat autònoma en què resideixes:
• El terç de la llegítima: aquesta part de l’herència s’adjudica obligatòriament als hereus forçosos, que són els descendents, els ascendents i el cònjuge del testador. D’aquesta manera qui fa el testament no té el control sobre aquesta part, atès que la partició és determinada per la llei.
• El terç de millora: el testador té una certa capacitat per expressar la seva voluntat sobre a qui vol adjudicar aquesta part. L’ha de repartir entre fills i descendents, i pot beneficiar uns fills respecte d’altres. Si no hi ha testament o no s’hi diu res respecte d’aquest terç, aquest se suma al terç de la llegítima i es reparteix de la mateixa manera.
• El terç de lliure disposició: una part de l’herència que el testador pot deixar a qui vulgui, sigui un familiar, un tercer o una persona jurídica. A més, pot dividir aquesta part com vulgui, nomenant un hereu o diversos cohereus o fent llegats.

Quan es pensa en el testament cal tenir en compte que Aragó, les Balears, Catalunya, Galícia, Navarra i el País Basc disposen de lleis de successions diferents de les generals que recull el codi civil.

Per això és aconsellable demanar informació a un especialista en dret.

Pots consultar les especificacions autonòmiques de manera més detallada al web del Consell de Notaris: www.notariado.org.

Un llegat és l’assignació d’una part molt concreta dels béns (diners, immobles, accions, joies, obres d’art, etc.) o drets del testador a una altra persona física o persona jurídica.

No hi ha límit per al nombre de legataris, i la persona pot ser tant un dels seus hereus legals com una altra persona física que el testador decideixi, mentre que la persona jurídica pot ser perfectament una ONG, una fundació, una associació, una empresa, una institució, etc.

És obligatori que els llegats s’atorguin mitjançant un testament i que s’indiquin de manera expressa. Per això és molt important que fem un testament si tenim pensat fer un llegat a Creu Roja.

L’herència és tot el conjunt de béns, drets i obligacions que per la defunció d’una persona es transmet als successors, hereus i legataris.

Així doncs, l’herència, com el llegat, és l’assignació de tots els béns o una part a una persona o diverses, o institucions, tot i que la diferència principal entre els hereus i els legataris és que el llegat s’adquireix sense acceptació del legatari i que aquest no pot intervenir en la partició de l’herència.

Encara que destinis una part del teu patrimoni a un llegat, no t’ha pas d’amoïnar què se’n farà, d’aquests béns, perquè gaudiràs de plena llibertat per gaudir del que hagis llegat fins a la defunció.

És a dir, podràs vendre, donar, hipotecar, etc., els béns objecte del llegat sense preocupar-te i sense necessitat de notificar-ho, perquè encara formen part del teu patrimoni.

Quan fem un llegat no ens hem de preocupar si pot perjudicar els drets dels nostres hereus forçosos (les persones que per llei tenen dret a rebre la seva part de l’herència), atès que per imperatiu legal es respectaran els seus drets de llegítima. Per tant, podem estar tranquils per decidir com distribuirem la resta del nostre patrimoni.

Sempre és millor fer un llegat que una donació després de la defunció perquè en el primer cas el titular no s’ha de desprendre del bé o dret fins a la defunció i, a més, en cas de necessitar l’objecte que llegarà en vida, en pot disposar amb plena llibertat, com ja hem dit.

En el cas de les donacions després de la defunció del donant, el donant no és pas lliure de fer amb els béns o drets el que vulgui tot i que continuï sent-ne propietari o titular fins a la defunció, perquè la donació s’entén que es fa efectiva en el moment d’adquirir el compromís amb el qui la rep.

Com ja hem indicat, sí que és possible canviar el testament sempre que vulguem perquè és revocable. Per tant, si ja el tenim fet però hi volem afegir Creu Roja, la sola cosa que hem de fer és anar a cal notari i demanar que ens el modifiquin.

El testament nou serà el que tindrà validesa a partir d’aquest moment.

Després de la defunció del testador, cadascun dels qui rebin alguna cosa en l’herència, siguin hereus o legataris, han de pagar l’impost de successions.

La quantia d’aquest impost depèn de diversos factors: del valor dels béns que rebi (com més valor té el que es rep més es paga), del parentiu amb el difunt (com més llunyà sigui el parentiu més es paga) i del patrimoni previ del qui hereta (si el qui hereta té un important patrimoni previ, també li surt més car heretar).

Hi ha herències que paguen menys impostos, amb certs condicionants, com la del negoci familiar o la de l’habitatge familiar si els hereus són el cònjuge i els fills.

Si decideixes incloure Creu Roja en el testament, la part de l’herència que atorguis a Creu Roja no quedarà afectada per l’impost de successions perquè Creu Roja és una persona jurídica i, per tant, no està sotmesa a aquest impost.

Així doncs, si penses en Creu Roja com un dels seus hereus o legataris, tingues clar que el 100% del que li assigni es destinarà a l’atenció dels més necessitats.

Els ingressos de Creu Roja que es derivin d’herències i llegats també estan exempts de l’impost de societats, pel fet de tractar-se d’una organització no lucrativa declarada d’utilitat pública.

Quan creguis que ha arribat el moment de fer testament, pots pensar en Creu Roja de les maneres següents:
— Nomenar Creu Roja hereva del teu patrimoni, universal si no tens hereus (lliurant-li tots els teus béns, drets i/o accions) o cohereva (assignant-li un tant per cent de l’herència).
— Fer un llegat a favor de Creu Roja, assignant-li una part dels béns i reservant la resta a favor d’altres legataris o hereus.

Pots incloure Creu Roja en el testament tot i que no tinguis un gran patrimoni perquè l’important no és pas la quantia de la part que destinis sinó que vulguis col·laborar en un dels nostres projectes a favor dels més vulnerables.
D’aquesta manera Creu Roja pot rebre els tipus de béns següents:
• Béns immobles (habitatge, pis, finca rústica, etc.).
• Béns mobles de valor especial (joies, obres d’art, etc.).
• Diners en entitats bancàries o en metàl·lic (per exemple destinar un tant específic del valor total del teu patrimoni o un import concret).
• Valors financers, fons d’inversió o accions.
• Assegurances de vida.

És molt important que especifiquis les dades d’identificació de Creu Roja en el testament:
Creu Roja Espanyola
Avinguda de Reina Victoria, 26
28003 Madrid
CIF Q-2866001-G

Tots els béns que rebi Creu Roja es faran servir per desenvolupar i finançar totalment o en part algun dels projectes, programes o activitats que Creu Roja duu a terme a favor dels col·lectius més vulnerables i que estiguin vigents en aquell moment. Pots consultar més informació clicant aquí.

Tret que siguin diners en efectiu, la Creu Roja s'encarregarà de fer el millor ús dels béns llegats o de trobar el millor comprador i destinar l'ingrés que en resulti als projectes que s'estiguin duent a terme.

El notari que hagi autoritzat el testament està obligat, quan tingui esment de la defunció del testador, a notificar a Creu Roja que apareix en el testament.

Si en el testament s’ha designat marmessor, és a dir, una persona que s’encarregui de distribuir l’herència d’acord amb la voluntat del testador, aquest ho ha de notificar a tots els beneficiaris i, per tant, també a Creu Roja.

Si no hi ha marmessor, els hereus s’han de posar d’acord perquè en el moment de la partició de l’herència hi han de ser presents tots els beneficiaris.

Per tot això considerem molt important que et posis en contacte amb Creu Roja mitjançant els formularis d’aquest lloc web i que ens ho notifiquis a l’adreça de correu electrònic herencias@cruzroja.es o al telèfon 913 354 472 perquè ens posem en contacte amb tu per agrair-te la generositat i resoldre els teus dubtes, si en tens.